FELICITATS

Gordi hui és el teu aniversari i no té regalat res. Tu sempre m'has dit que no celebres els aniversaris però jo quasi sempre té comprat o fet alguna sorpreseta. Enguany has estat uns dies preguntant-me que anava a regalar-te i jo el deia que el que tu em regalares a mi doncs el faria jo a tu. Era un joc tonto doncs el meu aniversari és després del teu, era per riure una estona.

A mi sí que m'agrada celebrar-ho, per mi és molt important complir anys i encara que només siga un soparet baix braç amb els amics pense que fer alguna cosa eixe dia i reforçar-se anímicament val la pena.


Però els últims anys ha anat decaient el tema, per uns o per altres els aniversaris han perdut màgia, que si els regals, que si on sopem, coses sense importància que esgoten i fan que hores d'ara no haja preparat res pel teu aniversari ni (crec) tu per al meu.



Compleixes trenta-set anys, i des de fa dotze o més els hem viscut junts, amb sorpreses, globus, bocates, tancats i a l'aire lliure. Uns anys amb amics de sempre i altres amb nous, la data o més després però junts.


Així que vaig a regalar-te una cosa que ja tens repetida, LA MEUA PRESÈNCIA, què t'apeteix?


Puc acompanyar-la de besets, abraçades, rialles, cosquelles...


Un t'estime molt gran que ocupa tot el meu cos i la meua ment.


Unes gràcies per conviure els minuts de plors i els de bogeria amb mi, per ser el meu amic, assistent personal, company de sentiments, amant.


i un bon dia, que espere continuar donant-te cada matí al nostre llit.